La processó de Corpus

Publicat el dia 06 juliol de 2016

Corpus Christi: festa grossa a l’Església, sempre un dijous. Quina feinada se’ns girava a la mainada quan venia la diada del Corpus en temps de mossèn Joan! Cada any havíem de fer una catifa de flors a l’entrada de l’església. Uns dies abans havíem d’anar a buscar les flors, com la ginesta, roselles, clavells blaus, roses, xeringuilla, també cugula, heura, fulles d’acàcia, etc. Els nens que tenien flors a casa seva, especialment lliris blancs d’aigua, també els portaven i servien per decorar l’altar.

Llavors el capellà agafava la Custodia amb una hòstia de les grans a dintre, l’escolà agafava la creu de fusta i tot seguit començàvem a camina

El dia abans, la senyora Maria, la mestra, i la senyora Rosa, la majordona, dibuixaven la catifa. Els nens i nenes ja teníem les flors munyides o desfullades i les posàvem a la catifa de la manera que ens manaven. Quan l’obra estava acabada teníem prohibit trepitjar-la i la veritat és que anàvem amb molta cura de tractar-la bé, ja que estàvem orgullosos de la feina feta. Però no sols teníem feina els nens. Els veïns a tocar de l’església també treballaven, doncs, tenien cura d’arranjar el camí per on havia de passar la processó, al voltant de les cases que hi havia a prop de l’església.

"O de tard o de lluny, Corpus al juny", una dita popular que indicava l'època en que se celebrava aquesta processó. A la imatge veiem la padrina acompanyada de la meva mare al darrere.

Arribat el dijous que brillava més que el sol (això deien), ens vestíem amb la millor roba que teníem, ben pentinats i, sense descuidar la pollina i els maneguins, anàvem cap a l’església. Oíem la missa cantada i després venia l’hora de la processó. Llavors el capellà agafava la Custodia amb una hòstia de les grans a dintre, l’escolà agafava la creu de fusta i tot seguit començàvem a caminar trepitjant la catifa amb els feligresos tot rere. Tots amb un gran silenci i amb molta devoció. Acabat el ritual, la gent del poble amb cares alegres, feien petar la xerrada i després cap a casa.

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información