Adéu als luxes: tornada a la vida de pagès

Publicat el dia 26 septembre de 2017

Vaig passar quasi tres anys vivint a la ciutat de Girona, treballant i servint en un xalet luxós amb tot de comoditats, amb uns amos de l’alta societat però senzills i generosos. Va ser en aquesta època que vaig conèixer a la Pilar, una companya de feina que amb feu quasi de mare en les meves hores baixes, i en Miguel, el jardiner, un home entrat en anys que m’adorava i no podia suportar veurem trista i sempre tenia històries i acudits per explicar-me. Anava cada matí al mercat a fer les compres, sempre a les mateixes parades, i així vaig conèixer també la meravellosa gent del mercat, de la fleca o de la pastisseria. A les tardes anava a l’acadèmia, amb la professora Dolors i els professors Nono i Bover, dels quals en guardo un bon record de tots ells; així com de les companyes i companys de classe, que eren genials. Quins bons records d’aquelles passejades a la rambla en sortir de l’escola; de la gran festa de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants, amb un gran esmorzar de germanor a la mateixa acadèmia o de les petites passejades als entorns de Girona amb els professors. A l’estiu, els diumenges a la tarda, solia anar a ballar a la piscina de la Devesa amb les companyes; a l’hivern, al cinema Modern a prop de l’ajuntament. Quan hi havia festes majors a prop també acostumàvem a anar-hi, sobretot a les sardanes. Així vaig poder veure de prop els meus cantants preferits com el Duo Dinàmic, en Josep Guardiola, en Ramon Calduch, els Sírex, en Rudy Ventura... Quins records d’aquella Girona que tant em feia sentir.

Ja que els teus germans es troben durant sis mesos junts fent la mili, ens aniria bé que ens ajudessis

Seguint amb els meus records, vull fer palesa ara una part de la meva joventut i sobretot recordar el poble de Ravós del Terri,  a on  la seva gent ens va acollir a tota la família d’una manera esplèndida i generosa a principis dels anys seixanta: els meus pares, en marxar del molí, foren a viure a una casa de pagès d’aquest poble. Era una casa gran, amb més comoditats que a Llorà, i a on el meu germà Ramon volia seguir fent de pagès. Però al cap de poc d’haver-se instal·lat li tocà anar a fer la mili amb tanta mala sort que el sorteig li va tocar a la marina. Foren dos anys servint a la pàtria, primer a Cartagena i després a Mallorca; quan encara li faltaven sis mesos per acabar, el meu germà Martí també hagué d’incorporar-se a fer el servei militar i el varen destinar a l’Àfrica, a Ceuta.

Vista panoràmica del poble de Ravós del Terri

En aquells moments, jo havia finalitzat els dos cursos a l’acadèmia i tot i que vaig trobar feina en un despatx, el sou que m’oferien no em donava per mantenir-me. Va ser llavors quan el meu pare em digué: “mira, ja que els teus germans es troben durant sis mesos junts fent la mili, ens aniria bé que ens ajudessis”. I així vaig anar a la nova casa, novament amb els meus pares, el padrí i la padrina; la tia Carme va anar a viure a un pis a Girona, ja que s’incorporà a l’Hospital Trueta d’ajudanta d’infermeria.

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información