Una nova etapa a Can Dalmau

Publicat el dia 26 septembre de 2017

En un turonet de la comarca del Gironès -actualment el Pla de l’Estany- es trobava i es troba el petit poblet de Ravós del Terri. El més destacable i que vaig veure a la llunyania va ser l’imponent castell; enganxat a aquest, l’església dedicada a Sant Cugat, i a prop, agrupades al seu voltant, algunes cases de pagès i la rectoria. Allunyades d’aquest petit nucli i escampades per l’entorn hi havia altres cases de pagès; entre elles es trobava Can Dalmau, la casa a la qual varen anar a viure els meus pares. Aquesta masia tenia llum elèctrica, un pou amb aigua suficient per a la casa i regar l’hort, però les terres eren de secà. Aquí també vivíem a prop d’un riu, el Terri, però que quedava més allunyat.

Can Dalmau, situat a dalt d’un altre turonet, es trobava a tan sols set o vuit minuts del centre del poble.

Can Dalmau, situat a dalt d’un altre turonet, es trobava a tan sols set o vuit minuts del centre del poble. Abans d’arribar a la casa, un caminet a mà dreta portava fins a les corts les quals tenien unes arcades i sobre aquestes, enganxat a l’edifici, un porxo cobert també amb arcades que li donava una certa rellevància. Seguint la carretera arribaves a una gran era amb un cobert, situat al fons a mà esquerra, que servia de pallissa i de garatge pel carro. Entre la casa i aquesta pallissa hi havia una arcada amb l’entrada principal. La masia tenia dues plantes i dues portes per accedir-hi; l’entrada principal es trobava al nivell del primer pis i de l’era; al nivell inferior trobàvem un altre accés situat a les corts.

Façana de Can Dalmau, amb el carro a l'era a on es trobava l'entrada principal

La porta d’entrada era gran i de fusta massissa, durant el dia solia romandre sempre oberta i donava al pis a on es trobaven totes les estances. A través d’un rebedor s’accedia, a mà dreta, a una altra pallissa interior, al costat d’aquesta porta hi havia l’escala que baixava fins a les corts i a mà esquerra l’accés a una gran cuina amb llar de foc. Al costat de la cuina hi havia una sala molt gran que servia de menjador i al voltant d’aquesta s’hi trobaven les quatre habitacions: tres eren de matrimoni i una, més petita, que era la meva. Al fons del menjador, una altra porta sortia a l’eixida, la qual es comunicava amb el porxo de les arcades; en un racó de la mateixa hi havia la comuna, ja que tampoc disposàvem de bany. El pou estava enganxat a la cuina i tenia un motor que pujava l’aigua fins a un dipòsit; si ens quedàvem sense llum, des de la cuina hi havia una porta que donava al pou i es podia poar l’aigua amb una cúrria. També teníem vaques, porcs, gallines, conills i molts ànecs, i com a novetat, un fabulós cavall per treballar la terra, junt amb tots els estris especials pel mateix. 

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información