El camp: la meva nova acadèmia

Publicat el dia 26 septembre de 2017

Era el mes de juny quan vaig deixar la meva estimada Girona i de nou vaig haver de tornar a pagès. No var ser fàcil, però els meus pares em necessitaven i no els podia defraudar. Sempre he sentit curiositat per conèixer nous pobles, amb paratges, indrets i esglésies que m’han sorprès amb els seus espais de gran encant. Era l’època de segar el blat i el primer que em va ensenyar el meu pare va ser com conduir el cavall i la màquina de segar; sort que era un cavall molt assenyat i tenia tot els bons ingredients que pots esperar trobar en un animal. Jo, asseguda dalt la màquina de segar, havia de fer la garba i amb un pedal deixar-la  anar, a vegades estava tan ocupada que no m’adonava que havia de fer girar el cavall, però ell s’aturava i esperava les meves ordres: en sabia més el pobre cavall que jo. Tot darrere venia el pare, les lligava i les apartava, va ser un estiu molt dur.

Per sort en el món de la pagesia varen arribar les màquines recol·lectores

Però per sort en el món de la pagesia varen arribar les màquines recol·lectores, les quals varen alleujar molt aquestes feines tan feixugues com eren segar i batre. A part del blat, el pare es dedicava al conreu d’alls i cebes, ja que la terra en aquest entorn era molt apropiada i tothom en plantava, principalment els alls. El padrí i la padrina eren els encarregats de fer els forcs de les cebes un cop collides; els alls, quan els tenien nets, els lligaven entre si fent unes garbes. També espellofaven les mongetes seques, els cigrons i el blat de moro. Un altre dels entreteniments del padrí era segar l’herba dels marges per donar al bestiar; els deixava tan ben afaitats que donava gust veure’ls. S’hi passava hores als marges segant i tot sovint reposava una estona per encendre la pipa i fer unes quantes pipades.

La nova màquina recol·lectora, la qual faria més senzilles les feines de segar i batre

En aquesta casa vam trobar molt a faltar els fruiters; sols hi havia unes quantes figueres molt grans amb unes figues de coll de senyora que eren boníssimes. Era difícil abastar-les, ja que eren figueres molt grans amb moltes branques, però el pare acostumava a agafar una canya molt llarga, l’obria una mica de la punta i posava una pedreta dintre i així era més fàcil agafar-les. El pare va continuar amb les seves aficions favorites com eren la cacera i anar a buscar bolets. En aquest entorn va descobrir un exquisit bolet, les mucoses, les quals no n’havíem menjat mai. Una altra diferència molt important era que aquí no ens calia portar l’aviram al mercat: un cop cada vuit o quinze dies passava un professional pollastraire a comprar els ous i pollastres, els ànecs venia a buscar-los un hoteler de Pont de Molins i els pollets els comprava una casa de pagès de Sant Andreu del Terri, no gaire lluny de la nostra. La mare, no obstant això, cada dissabte solia anar al mercat per veure els preus i proveir de tot allò que fes falta; pel poble passava cada dissabte al matí un autobús de la TEISA per anar al mercat i, a la tarda, per tornar. També passava els dimecres, ja que era el mercat de Banyoles.

 

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información