Famílies de Ravós

Publicat el dia 06 octubre de 2017

Com ja he dit, Ravós és un poble molt petit, amb unes famílies acollidores, senzilles, molt tractables i bona gent. La majoria de les parelles que vivien al poble eren de l’edat dels meus pares i em vaig trobar amb un planter de jovent que va ser una joia i una satisfacció tenir-los d’amics; no vaig tenir cap mena de problema per integrar-me a la colla. Com era normal als pobles, els diumenges la gent es trobava a missa i al sortir feien petar la xerrada. Al costat de l’església hi havia una casa que es deia l’Estanc, que venien queviures i tabac, i també tenien una mica de bar, a on els diumenges alguns dels homes del poble jugaven a cartes.

Aquests germans eren molt especials, vivien al dia i sabien gaudir de la vida.

Enganxada a aquesta casa s’hi trobava una altra, Can Xiquet, a on vivia el carter, la seva dona -que feia de modista-, la seva filla, el seu germà i la seva mare, l’àvia Quima, de qui tinc un record molt especial. En aquells temps el més habitual era comunicar-se per carta i sempre esperàvem amb il·lusió tenir notícies, sobretot dels meus germans. Quan arribava alguna missiva sempre era l’àvia Quima qui venia a portar-la i es quedava una bona estona a fer la xerrada amb la padrina; es van fer molt amigues.

Vistes des de Can Dalmau, amb Can Sureda a l'esquerra i el poble de Ravós del Terri al fons a la dreta.

No gaire lluny d’aquí hi havia, i encara hi són, un grup de tres cases juntes conegudes com a Can Sureda. Aquí vivien dos germans amb les corresponents famílies, els quals, a més de fer de pagesos, eren els flequers del poble i rodalies. En aquesta nova casa no teníem el forn adequat per fer-nos el pa i sempre l’anàvem a buscar a Can Sureda; recordo perfectament com era de bo.

Aquests germans eren molt especials, vivien al dia i sabien gaudir de la vida. A vegades era l’hora d’anar a fer el pa i es trobaven que no tenien llenya per coure’l, llavors agafaven el tractor, lligaven una carreta al darrere que servia de remolc i anaven corrents al bosc, del qual en tenien molt i els hi quedava molt a prop. Recordo un any que fins i tot varen sortir amb una gran nevada a buscar la llenya per coure el pa. A més de pagesos i flequers, una de les seves activitats favorites era la cacera. La vivien amb un especial tarannà i eren molt coneguts a tota la comarca, sobretot per les batudes que feien per anar a caçar senglars. Eren unes famílies molt entranyables.

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información