Les tardes de diumenge

Publicat el dia 10 octubre de 2017

En sortir de missa els diumenges, el grup de noies ens reuníem per decidir a on aniríem i l’hora de sortida, doncs era tradició anar a Banyoles a passar la tarda. No teníem mitjà de transport així que anàvem a peu fins a Cornellà del Terri, que ens quedava a mitja hora llarga de camí, i aquí anàvem a buscar a en Vicens, el taxista. Aquest tenia un cotxe de nou places, que em sembla recordar que en deien la “Rubia”, i ens portava fins a Banyoles. A l’hivern anàvem al cinema de Can Xampiña i, amb la mateixa entrada, podíem pujar al pis que feien el ball; un dels conjunts que més actuava era el Setson, tot un plaer escoltar-los i ballar amb la seva música. A l’estiu, en comptes d’anar al cinema, solíem donar un tomb per l’estany, com altre jovent dels pobles veïns. Llogàvem una barca de rems i donàvem la volta a l’estany, remant una estona cadascuna. I que divertit era, tot de barques, rialles i totalment inconscients del que fèiem, ja que cap de nosaltres sabia nadar i ni tan sols portàvem salvavides. Un dia, però, ens vam salvar de miracle. Un jove que aprenia a fer esquí aquàtic es desvià i ens va passar a tocar, amb tan mala sort que el cable va fregar una mica el coll de la nostra amiga Conxita i li va quedar una bona marca. Fou tan gran l’espant que no tornàrem a barquejar mai més. Arribada l’hora de tornar a casa en Vicens venia a buscar-nos novament i ens portava fins a Rabós.

A l’estiu, en comptes d’anar al cinema, solíem donar un tomb per l’estany, com altre jovent dels pobles veïns.

Enganxat amb Ravós del Terri, tot seguint la mateixa carretera en direcció a Medinyà, arribem a Sant Andreu del Terri. Unes poques cases envolten l’església dedicada a Sant Andreu, també d’estil romànic, molt senzilla i amb un petit campanar en forma de torre aixecada sobre l’edifici. Igual que a Ravós, també compta amb masos escampats pels paratges de l’entorn. A poca distància de l’església es troba un antic pont sobre el riu Terri, amb tres arcades de mig punt, dues de petites als costats i una central de molta llum i elevació que li dóna una marcada elegància. Actualment, en fer les obres perquè hi passes el nou tren de l’AVE, van construir un altre pont al costat, tot respectant el vell per la seva antiguitat i originalitat. Aquí a Sant Andreu també hi havia un molí molt a prop de l’esmentat pont, però no estava actiu. En aquesta casa hi vivia una família molt agradable i algun diumenge ens hi reuníem el  grup de noies abans d’anar a Banyoles. Recordo com la companya Dolors, que era una artista fent de perruquera, ens pentinava.

Vistes de l'estany de Banyoles, amb una de les pesqueres al fons a l'esquerra.

Un cop acabat el servei militar, en Ramon no es va entendre amb l’amo de la casa i gràcies a això va acabar trobant una altra feina al ram de la metal·lúrgia. Es casà amb una noia de Sant Andreu del Terri -la Margarida- i foren a viure a prop de Girona. En Martí va començar a treballar de fuster pel seu compte i es casà amb una noia de Girona -la Salvadora- i foren a viure a prop de Banyoles. Va morir el padrí i quedaren els meus pares sols amb la padrina, que va morir quan només li faltaven dos mesos fer complir els cent anys. Llorà, Girona, Ravós del Terri... paradisos entranyables a on he passat algunes importants etapes de la meva vida. Sant Feliu de Guíxols és ara la meva vila, des d’on veig néixer els nous dies, sent una ganxona més.

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información