La Coromina - Hostalets d'en Bas

Publicat el dia 20 juny de 2018

Novament retorno a la fascinant Garrotxa, una de les comarques que més hem visitat i gaudit, d'entre els preciosos racons i paisatges que hem anat descobrint. Ja fa uns quants anys que el meu germà i cunyada ens varen convidar a La Coromina, una casa rural a Falgars d'en Bas. És un preciós racó de món pel seu paisatge: els seus boscos, els seus prats i, en aquests, moltes vaques de pura raça pasturant; tot en un extens altiplà tallat abruptament per nombrosos barrancs. Des d'aquestes muralles naturals hom pot gaudir de panoràmiques úniques de la Garrotxa, des d'on es poden contemplar petits poblets i els seus camps conreats. Era a principis del mes de maig quan hi vàrem acudir, recordo sobretot l'espectacle dels camps de colza, amb el seu grog màgic, i els sembrats de blat, amb el seu verd negrós. Tot plegat formava una estampa espectacular, amb un dia plàcid i assolellat. A La Coromina s'hi pot accedir pels Hostalets d'en Bas, des d'on surt una pista que va rodejant la muntanya passant pel mig de la gran boscúria i arriba fins a dalt de la gran finca, a on hi ha posada una cadena i es necessita permís per passar-hi.

Per atzar vam arribar al moment just de veure néixer el petit vedell, tot un espectacle impressionant.

La Mercè, propietària de la finca a la qual tenim el goig de conèixer, després de la salutació especial i la benvinguda, ens va acompanyar i acomodar a la casa a on passaríem les vint-i-quatre hores següents. Tot seguit, ens va convidar a veure un espectacle de la naturalesa que mai hauria pogut ni somiar: el salt de La Coromina. Els últims dies havia plogut molt i sortia aigua en abundància de per tot; travessàrem un dels prats fins a arribar a on neix el dit salt. La Mercè ens alertà dels perills, ja que el lloc no està protegit i el salt d'aigua supera el mig quilòmetre barranc avall. La natura té tants llocs de bellesa inesperada, que sempre té el do de sorprendre't, i a la vegada, deixar una sensació de satisfacció en haver-ho contemplat. Tornant pel mateix prat, la Mercè ens digué si volíem collir cama-secs. Coneguts també com a corrioles, són uns bolets de talla petita, amb un barret carnós d'un groc fosc i molt olorós, que es troben en grups nombrosos formant erols espectaculars i fent cercles. El prat estava ple d'herba i flors de tots colors, fascinant, i en un indret que ens porta la Mercè, vam quedar astorats de veure un altre dels espectacles que de vegades ens brinda la natura: una enorme quantitat de bolets escampats, formant corriols i cercles. En collirem molts durant una bona estona i vam tornar ben satisfets a la casa.

Sala d'estar de La Coromina, un lloc acollidor i confortable

En arribar ens trobàrem amb les dues filles de la Mercè, que encara no teníem el goig de conèixer. Molt amablement ens aconsellaren sobre les rutes i els indrets que podíem anar a visitar tot passejant. També ens explicaren que fins i tot podíem veure néixer un vedell, ja que estaven esperant el feliç esdeveniment. A la tornada, després de fer una volta per la finca, vam poder veure altres petites cases que aquesta família ha anat adquirint i restaurat, les quals també es poden llogar com a cases rurals. Per atzar vam arribar al moment just de veure néixer el petit vedell, tot un espectacle impressionant. Com ja ens havien informat, aquí no serveixen sopars i haguérem d'espavilar-nos. Vam fer foc a la barbacoa, una bona escalivada i carn a la brasa que portàvem. I així vam passar una estona, ben enfeinats i fent un bon sopar.

Després d'una estona de tertúlia vam decidir anar a dormir. L'endemà ens van preparar un bon esmorzar, i en acabar, el primer de tot va ser anar a fer una visita al nostre encisador vedellet. Estava molt espavilat al costat de la seva mare i mentre el contemplàvem es va posar a mamar, tot un goig viure aquesta experiència. Tot seguit ens acostarem a visitar l'església dedicada a Sant Pere, que es troba al costat mateix de la casa a on dormíem. A pocs metres de la mateixa església es troba un refugi del GEiEG, que per fer-hi estada cal demanar permís a l'entitat. També, a prop d'aquí, es troba l'ermita de Sant Miquel de Castelló que segons la Mercè és un passeig que val molt la pena fer. Així va acabar la nostra estada a La Coromina, un lloc molt recomanable per fer-hi una visita. Sortirem per la carretera que va a Rupit, i després de fer una visita a aquest preciós poble, ens entaularem i vàrem gaudir d'un bon dinar.

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información