El bosc d'en Joan Carolà

Publicat el dia 18 desembre de 2018

Era una tarda molt calorosa del passat mes d'Agost, quan un grupet de família vam decidir enfilar el camí muntanya amunt cap a on es troba el bosc d'en Joan. Un indret situat a la comarca del Gironès, en el bonic poble de Celrà de la província de Girona.

En aquest bosc es percep l'escalfor del Sol, símbol que és l'ànima de la teva obra.

Sóc al teu bosc Joan, tu també hi ets. Han passat els anys i tornar avui a trepitjar aquesta natura m’ha fet sentir molt feliç. Al mateix temps m’ha sorprès veure com ara, entremig de tantes plantes i pedres, s’hi pot gaudir del teu art. Quan veig aquest bosc, net, ben cuidat, que fa feliç a tantes persones que per curiositat vénen a fer-hi un passeig, penso en com els meus avis -o els teus besavis, que és el mateix- n’estarien de joiosos si poguessin veure ara el que també va ser el seu bosc. La teva obra és de contrastos, d'encant i de fantasia; encomana una mena de serenitat i delicadesa secretes. En aquest bosc es percep l'escalfor del Sol, símbol que és l'ànima de la teva obra.

Una de les moltes obres d'en Joan que es poden trobar passejant pel seu bosc.

Has esbrinat i burxat sobre aquest Sol, que apareix esculpit com a símbol al campanar de l’església del nostre estimat poble. En una entrevista a Raimon Arola, doctor en història de l’art i especialista en simbologia sagrada, explicava com la imatge del Sol ha estat el símbol de Celrà des del segle XVII. És un símbol molt especial: l’astre poderós per excel·lència, masculí, brillant, que surt cada dia i que dóna vida, que ens il·lumina amb la seva llum i ens escalfa amb la seva calor, que marca les estacions. Una meravella única de la natura. Així de contundent ho expressava el doctor Raimon Arola.

Has dedicat moltes hores pensant i modelant les escultures que després has portat al teu bosc, per enclavar-les a terra, mentre escoltes el cant dels ocells o els moviments de les bestioles que ronden el teu entorn. Les estimes i gaudeixes de la seva companyia. Fins i tot, en aquests mesos de tanta calor i sequedat, tens la necessitat de venir a portar-hi aigua, la qual deixes en els petits basis que has excavat al costat d'algunes de les teves obres. Has tingut la capacitat i la imaginació d’embellir aquest bosc, amb l'essència de la terra, la pau i la flaire que s'hi respira. És aquest bosc, sens dubte, el que et dóna la inspiració i la vida.

A la família tenim una anècdota molt entranyable d'aquest bosc, la qual va passant de generació en generació. Un bon dia, de jovenet, l'avi Martí fou a aquest bosc a buscar llenya. En arribar-hi es trobà una noieta que acabava de collir un sac d’aglans. En Martí li digué: “Noia, que aquests aglans tenen amo”. “Ah si?”, contestà la noia, “Doncs mira, aquí els tens”. I sense pensar-s’ho un moment, tornà a escampar els aglans a terra i li digué: “Si els vols, els culls”. I marxà amb el pas accelerat. En Martí la va contemplar mentre marxava i va pensar: “Aquesta noia promet”. La jove vivia en una casa de pagès molt a prop d'aquest bosc. No va passar gaire temps que en Martí va anar a l’esmentada casa a veure els pares de la noia per dir-los que volia la seva filla per esposa. Així fou com començà una encisadora història d'amor: la de l'avi Martí i l'àvia Dolors.

Em farà molt feliç el dia que aquest bosc, Joan, sigui  admirat i aplaudit per molta gent. Gent que tingui a bé de venir a fer-hi una passejada. Així com totes les pintures que tens exposades a casa teva, puguin sortir a la llum i siguis reconegut com et mereixes.

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información