El Tren Groc i Montlluís - La Cerdanya

Publicat el dia 23 maig de 2019

Una altra primavera ha arribat i amb ella la nostra excursió de les Nenes. Ens vam llevar molt d’hora, per estar a la parada de davant del Monestir de Sant Feliu de Guíxols a les sis del matí. Feia fresca i un ventet suau de tramuntana i encara brillaven algunes estrelles. En començar el viatge, assegudes dintre l’autocar, podíem contemplar primer les siluetes de les cases i tot seguit les dels arbres. Més endavant vam poder gaudir de la sortida del sol en un cel nítid, començant el dia d’una forma diferent de l’habitual. De nou la nostra guia, la Montserrat, ens va donar la benvinguda, ens va presentar el nostre xofer, en Joan Sisó, i ens feu el ja típic esbós de com seria el nostre viatge.

El recorregut segueix la vall del riu Tet i ofereix un panorama de paisatges muntanyosos excepcionals

Poc després d’entrar a l’autopista en direcció a França, férem una breu aturada a l’àrea de servei Empordà per esmorzar i a continuació ens vam dirigir cap a trobar el poble de Vilafranca de Conflent. La ruta va transcórrer per un munt de poblets, grans extensions de vinyes, amb els ceps ja poblats d’unes verdoses fulles, també grans camps de cirerers amb els seus fruits començant a tenir un color vermellós, molts turonets i marges engalanats de groc amb la ginesta. A estones teníem el riu Tet molt a prop, amb un entorn tot de color blanc a causa de les acàcies ben florides. I com no, la serralada del Pirineu amb els seus cims plens de neu, i entre aquests, la muntanya amb més personalitat: el Canigó, tot un símbol que feia goig veure’l tan nevat. Al peu d’aquest massís es troba la localitat de Prades, el qual em fa recordar que el nostre geni Pau Casals, en exiliar-se, hi va trobar refugi. M’agradaria, un dia sobretot de primavera, poder fer un tomb per aquests poblets, trepitjar els seus carrers, veure les seves esglésies i provar els seus plats típics.

Vista del Tren Groc al seu pas per l'estació de Vilafranca de Conflent

En arribar a Vilafranca de Conflent, una vila emmurallada que no vam visitar, el xofer ens deixà a la mateixa estació. Mentre esperàvem la sortida del tren, ens vam fer la foto de grup un any més. El Tren Groc, també conegut com el Canari de Muntanya, està pintat de groc i vermell, els colors de la senyera catalana. Són trens elèctrics i bàsicament el seu us és purament turístic. El recorregut segueix la vall del riu Tet i ofereix un panorama de paisatges muntanyosos excepcionals. Travessa per diferents ponts de pedra, un viaducte, un pont suspès força llarg i uns quants túnels. Serpenteja a través de penya-segats, es veuen boscos, petites cascades d’aigua, però tot passa tan de pressa que no hi ha temps suficient per gaudir-ho plenament. El recorregut dura poc més d’una hora fins a arribar a l’estació de Montlluís. Aquí ens esperava en Joan amb l’autobús, per traslladar-nos fins al poble.

Aquest petit poble està totalment emmurallat, és una fortificació molt ben conservada i per això fou declarat patrimoni de la humanitat. Dintre, la fortalesa alberga un quarter que segueix complint la seva funció militar. Aquesta zona està restringida al públic i sols s’hi pot accedir amb la visita guiada. Destaca en aquest petit poble el seu forn solar, el primer d’aquest tipus en el món, que porta a terme experiències sobre la resistència dels materials. Tan sols es pot visitar amb hora convinguda i a fora tenen exposades unes quantes joguines de fusta molt curioses que funcionen amb petites plaques solars. Es troben també petites botigues de formatges i embotits. L’església està dedicada en honor a Sant Lluís.

Vam seguir la ruta cap a Puigcerdà i vam anar a dinar al restaurant Park Hotel. Vam fer un menú de tres plats, begudes, copa de cava pel brindis i cafès. Ben dinat, vam tenir una estona de temps lliure per fer un tomb i passejar per la vora del llac de Puigcerdà, un dels molts atractius de la capital de la Cerdanya. De tornada a casa passarem per la collada. La Molina estava encara amb força neu a les pistes, però estava tot tancat. Vam tenir un dia esplèndid, vam fer molts quilòmetres, i com no podia faltar, vam gaudir dels acudits i cants de la nostra companya Maria Àngels. De nou esperem que l’any que ve puguem tornar a reunir-nos per fer una altra passejada.

Sant Feliu de Guíxols, 4 de maig de 2019

Relats relacionats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información