Maria Viñolas

-

04 maig de 2016

El molí de Peradalta

Era el març de l’any 1945 quan vaig venir al món: jo, la Maria del Molí de Peradalta. Ningú pot escollir el lloc on vol néixer, és per això que em sento molt sortosa i feliç d’haver nascut en una casa de pagès que tenia integrat el molí de fer farina i el seu trull. Com no pot ser d’una altra manera la casa estava enganxada al voral d’una riera: la riera Llémena. Una casa molt vella i no...

Maria Viñolas

-

04 maig de 2016

Les estances del molí

Des de la cuina, pujant un parell d’escalons, entràvem al celler. Dues bótes no molt grans pel vi, un botet petit amb anís per l’avi Ramon fer el toc i la tina per aixafar els raïms. Sota la finestra, un cossi estret i alt gairebé sempre amb olives ven adobades; seguint la paret hi havia un llit de matrimoni en el qual dormien els meus germans. Al costat del llit, un armari fet d’obra que era el rebost, allà s’hi guardaven els...

Maria Viñolas

-

04 maig de 2016

La família Viñolas Palahí

Així com no podem escollir el lloc on volem néixer, tampoc podem triar la família que desitgem. Però la fortuna em va somriure i estic molt orgullosa dels pares que vaig tenir; era la postguerra i molta gent passava gana, però jo, afortunadament, no sé què és això. Els meus pares eren en Pere, nascut al molí, i la Laura, nascuda a una casa de pagès de Celrà. Els pares eren, per sobre de tot, molt bons,...

Maria Viñolas

-

04 maig de 2016

El meu pare

El pare era un home molt lluitador i responsable, però va tenir una joventut adversa i d’infortuni. Va haver d’anar a fer el servei militar a l’Àfrica (a Ceuta) i després encara va haver de passar-se tres anys més a la guerra i empresonat durant un temps en un camp de concentració a Saragossa. L’única il·lusió que el tenia en vida era estimar a la Laura i saber-se correspost. Quan el malson de la guerra va...

Maria Viñolas

-

11 maig de 2016

Caçador, boletaire i pescador

A l’hivern, com que no hi havia feina al camp, el pare anava a treballar al bosc, a caçar i a fer piles de carbó. Era un gran caçador i tenia dos gossos molt bons de cacera i una fura a la qual li tenia molt de “carinyo”. Era un animaló mustèlid, semblant a una rata domesticada, de pelatge marró i amb la virtut de doblegar-se tant com volia. La feia servir posant-la a dintre dels caus dels conills per fer-los sortir, mentre corria...

Maria Viñolas

-

11 maig de 2016

La meva mare

La mare, una dona que per mi tenia tots els dons: era guapa, afectuosa, riallera, generosa, amb un gran cor, enamorada i sempre disposada a donar un cop de mà. Venia d’una família molt pobre i eren nou germans, però va poder anar a l’escola de monges que hi havia enganxada a la casa on va néixer. L’avi Martí els hi treballava l’hort i les monges, a canvi, varen donar classes a les sis germanes (els tres nens varen morir de petits). Les...

Maria Viñolas

-

23 juny de 2016

Els germans

Els meus germans eren en Ramon, cinc anys més gran que jo, i en Martí, de tres anys més. Tot i que sempre solien anar a la seva i a mi poc cas em feien, no ho tenien gens fàcil per desempallegar-se de mi. Quan anàvem a col·legi a vegades em deixaven, però després sempre tornaven a buscar-me; en el fons eren bons nois. En Ramon, l’hereu, un noi molt seriós i de poques paraules, era el net preferit del padrí. Sempre se...

Maria Viñolas

-

23 juny de 2016

El padrí

Els meus avis eren en Ramon, el padrí, i la Teresa, la padrina. Així els hi dèiem sempre: el padrí i la padrina. Es varen casar quan ell tenia vint-i-sis anys i ella tres més. En set anys varen tenir cinc fills. El padrí, nascut al molí, era el gran de vuit germans; un home seriós, de poques paraules, amb un gran cor i molt treballador. Sabia llegir i escriure, portava bé ser al cap de casa, era molt religiós: cap diumenge i...

Maria Viñolas

-

29 juny de 2016

La feina de moliner

Entrant a la casa, a mà dreta, es trobava el molí el qual tenia dues moles: una dedicada tan sols per fer la farina de blat i l’altre per tota classe de cereals. Aquestes pedres rodones i gegants, mogudes per l’aigua, rodaven i rodaven fins a aixafar el gra. L’avi Ramon agafava un sac de cereals i el tirava a la tremuja: una caixa en forma de piràmide que funcionava com embut deixant caure per la seva part inferior el gra a la mola. Quan estava...

Maria Viñolas

-

29 juny de 2016

Passant revista la Guàrdia Civil

Cada tres setmanes o un mes recordo que venia al molí, no sé exactament a què fer, una parella de la Guàrdia Civil: ells deien a “passar revista”. El règim franquista en aquesta època va dur a terme un exhaustiu control dels molins fariners, per aplicar amb èxit la seva política d’autarquia. Sempre venien a peu i solien ser els mateixos, recordo que el meu preferit es deia Juan, però també hi havia en...

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información