Maria Viñolas

-

11 maig de 2016

Llorà

Llorà és un poblet encantador que es troba a la comarca del Gironès, a la Vall de Llémena. Com tots els pobles té la seva església, aquí dedicada a Sant Pere, amb el campanar principal amb dos nivells de finestres en les seves quatre cares. A davant de l’església es troba la porxada, amb un banc de pedra als costats per fer-hi petar la xerrada. La casa rectoral, ara restaurada, està acompanyada a dreta i esquerra de petites...

Maria Viñolas

-

11 maig de 2016

Festa Major (1)

Festa major: paraula màgica. Quina alegria tenia quan arribava el quart diumenge d’Agost, que era i és la festa major del meu veïnat: tretze cases tan sols i en temps difícils. Però aquell dia era la festa i s’havia de celebrar, i de quina manera! L’organització era perfecta; els actes se celebraven a la capella i en un camp proper que era de la família de Can Solar, que quan segaven el blat deixaven el camp en erm per la...

Maria Viñolas

-

11 maig de 2016

Festa Major (2)

Un bon esmorzar amb els oncles i tot seguit a posar-me guapa. No tenia gaire per escollir però era igual, la mare em pentinava el millor que sabia y jo ben contenta. També em preparava els maneguins per posar-me en entrar a la capella, ja que no podíem entrar a cap església ensenyant els braços, i també la “pollina” per posar-me al cap. Tot a punt. Sortíem d’hora de casa, mitja hora de camí i, en arribar al...

Maria Viñolas

-

11 maig de 2016

L'escola de Llorà

Néixer en un petit poblet i tenir-hi una escola va ésser tot un luxe. Tres quarts d’hora caminant per arribar-hi i no faltar-hi mai: m’agradava tant anar a l’escola! Sortint del molí havia de travessar la riera per endinsar-me dintre del bosc. Durant el camí podia sentir el cant dels ocells i la remor del vent fent moure les fulles dels arbres. A vegades, de sobte, havia de fer un salt per no trepitjar una serp que estava parant el sol; els...

Maria Viñolas

-

25 maig de 2016

La senyora Maria, mestra de Llorà

La senyora Maria era la mestra de Llorà. Una dona per mi molt admirada i irrepetible. Era alta, prima, guapa, molt senzilla, de profunds valors, una exquisida educació, sòlida en la fe catòlica i vestia amb elegància: tota una senyora. Estava casada amb el senyor Llorenç i tenien dos fills, en Franc i la Gloria, que vivien en el mateix edifici de l’escola. Tenir més de cinquanta alumnes a classe de diferents edats, no podia ésser...

Maria Viñolas

-

25 maig de 2016

La llet en pols, la mantega i el formatge

A Llorà, en temps de la postguerra, com a tots els pobles, hi havia gent que passava gana. Però un bon dia va arribar la llet amb pols, la mantega i el formatge dels americans. Recordo que els diumenges, sortint de missa i durant una llarga temporada, les famílies més pobres passaven per la rectoria i el capellà els hi donava una ració d’aquest preuat aliment. I dic preuat perquè no vaig saber mai a canvi de què ens enviaven tota...

Maria Viñolas

-

06 juliol de 2016

L’hostal de Font-Sabeu (1)

Molt a prop de l’escola hi havia l’Hostal de Font-Sabeu que el portava la meva tia Marina. Font-Sabeu era un nom molt conegut arreu de la vall i els seus entorns, un hostal a peu de carretera que tenia tots els components necessaris per donar un bon servei al poble i els pobles veïns. Era una casa envoltada de recs d’aigua, amb una petita plaça al darrere, un saltant d’aigua i molta vegetació. Aquí podies gaudir del tracte amable de la...

Maria Viñolas

-

06 juliol de 2016

L’hostal de Font-Sabeu (2)

La tia Marina va haver de treballar de valent per tirar endavant: va quedar viuda amb cinc nenes petites i al cap de poc temps se li va morir la nena gran. Quan va passar tot això jo encara havia de néixer, però val a dir que a la tia me l’estimava molt i sempre ha tingut un raconet al meu cor. Era una gran cuinera, matava els animals, criava pollastres, tenia gallines, ànecs, conills i per la festa Major fins i tot matava un cabrit. Els divendres a...

Maria Viñolas

-

06 juliol de 2016

De St. Esteve a Girona en autobús

Un altre dels records que tinc molt present és el transport de viatgers; cada dia al matí, sortia de Sant Esteve de Llémena una “carraca”, bé un autobús, en direcció a Girona. A més de carregar persones feia de correu, ja que a cada poble agafava les cartes i altres comandes si calia. L’avi dels actuals propietaris del Celler de Can Roca era el cobrador, i el seu pare, el xofer. Durant un temps, a més de xofer, es...

Maria Viñolas

-

06 juliol de 2016

Els oficis de Llorà (1)

Tot i que en aquella època la gent acostumava a fer-se el pa a casa seva, també hi havia un flequer pels qui no podien fer-se’l. El forn estava a tocar de l’escola i el pa el venien a la mateixa casa on vivien, que era molt a prop. A la muntanya que hi havia a darrere del molí, i en direcció a les Serres, hi vivia una dona sola: la Quica de Can Castells. Quan necessitava pa o alguna cosa, venia a casa i em deia: “Maria, demà me...

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información