Maria Viñolas

-

25 maig de 2016

Convivint amb la tradició

Llorà, com tots els pobles, té la seva Església i aquesta el seu patró que és Sant Pere. Els diumenges anar a missa era la cosa més normal i fins i tot era com festejar el dia. La gent del poble, després de la missa, la feien petar una estona i s’explicaven les novetats de la setmana: qui s’havia posat malalt, si el temps havia estat favorable o al revés, en fi, tot allò que en aquell moment era noticia. La...

Maria Viñolas

-

25 maig de 2016

Records del bisbe i els tres mossens (1)

Tinc un grat record de quan el senyor bisbe de Girona va venir al molí, que per cert va ser un dia que havia plogut molt. El motiu de la visita va ser que la mestressa del molí i també de la masia de Peradalta, una senyora sembla ser molt devota, va morir deixant les seves propietats al bisbat. Va ser llavors que un dia va venir a conèixer les noves finques i la gent que les treballava. Jo aquest dia em trobava molt expectant, amb la lliçó apressa de...

Maria Viñolas

-

25 maig de 2016

Records del bisbe i els tres mossens (2)

Quan va morir mossèn Pere va venir de suplent el rector de Ginestar i Santa Afra, mossèn Joaquim. Un home molt humà, treballador, simpàtic i que per mi tenia totes les virtuts d’un bon capellà. Amb ell vaig fer-hi la Primera Comunió i recordo que aquesta diada la vaig viure molt feliç. També, aquest mateix dia, se celebrava la Comunió Solemne i entre ells hi havia el meu germà Ramon i, fins i tot, vaig aconseguir que...

Maria Viñolas

-

25 maig de 2016

La comunió solemne

Érem un grup de cinc noies de dotze anys que, com a bones cristianes, ens havia arribat l’hora de fer la comunió solemne. Els preparatius per tal esdeveniment consistien a anar a l’església dos cops per setmana a donar classes de doctrina amb el capellà. Hi havia molta competència entre nosaltres perquè tenia molt de mèrit poder ser la primera el dia de la comunió. Per això miràvem de no fer faltes, ja que si en...

Maria Viñolas

-

25 maig de 2016

Nadal i Reis

En aquells anys de la meva infància tot era molt precari. Recordo que el tió era el seti del padrí que hi havia al costat del foc i que, de cop i volta, aquell dia es tornava màgic. El tapàvem amb una saca i quan era l’hora de fer-lo cagar anava a resar a l’escala que anava de la cuina al trull; tot seguit agafava el bastó i, mentre picava, cantava la cançó del “Caga Tió”. En aixecar la saca no hi faltaven...

Maria Viñolas

-

25 maig de 2016

Quaresma, Diumenge de Rams i el salpàs

Abans de la Quaresma teníem el carnaval i el dijous gras, però no recordo que féssim res especial. En tot cas la tarda del dijous solien passar uns nois jovenets que portaven cada un el seu bastó. Preguntaven si volíem que cantessin i ballessin la cançó “Carnestoltes quinze voltes....”. La padrina sempre deia que si, i quan havien cantat i ballat amb els seus bastons, els hi donava algunes monedes i marxaven tan...

Maria Viñolas

-

06 juliol de 2016

Setmana Santa

Arribava el Dijous Sant, dia festiu i missa especial. Recordo que durant la missa el capellà es rentava els peus i, al final, ajudat pels homes del poble, despenjaven de la paret la creu amb el Sant Crist i la posaven recalcada als escalons de pujar a l’altar. A banda i banda col·locaven unes files de ciris que havien portat les famílies del poble; a la tarda els encenien i les dones del poble feien torns de vetlla a la creu, no recordo si a la nit també, i...

Maria Viñolas

-

06 juliol de 2016

La processó de Corpus

Corpus Christi: festa grossa a l’Església, sempre un dijous. Quina feinada se’ns girava a la mainada quan venia la diada del Corpus en temps de mossèn Joan! Cada any havíem de fer una catifa de flors a l’entrada de l’església. Uns dies abans havíem d’anar a buscar les flors, com la ginesta, roselles, clavells blaus, roses, xeringuilla, també cugula, heura, fulles d’acàcia, etc. Els nens que tenien flors a...

Maria Viñolas

-

06 juliol de 2016

Epíleg - Del poble a la ciutat (1)

Va ser el mes de maig que amb dotze anys vaig fer la comunió solemne, com ja he comentat. Doncs bé, a principis del nou any vaig començar una nova etapa de la meva vida, vaig marxar del poble de Llorà i amb molta tristesa també vaig deixar de viure al molí. Em feia gran i els meus pares volien un futur millor per mi; aconsellats per la mestra em varen proposar viure a Girona i anar a una acadèmia a estudiar el comerç (una mena de...

Maria Viñolas

-

06 juliol de 2016

Epíleg - Del poble a la ciutat (2)

La família Viñolas va continuar la vida a pagès treballant les terres d’una altra casa més gran (i sense molí), aquest cop amb unes millors condicions: la llum, l’aigua corrent i els electrodomèstics van entrar a les seves vides. Eren els inicis dels anys seixanta i les condicions de vida dels espanyols canviaven ràpidament amb l’apertura del règim franquista. Els germans van fer també la seva vida, en Ramon com a...

No hi ha més resultats

www.recordsdelmoli.cat utiliza cookies propias y de terceros para mejorar el funcionamiento técnico de la web, personalizar la experiencia de navegación y para el análisis estadístico. Si continúas navegando consideraremos que aceptas el uso de cookies.AceptarMás información